Escolto les declaracions de Carlos Dívar, President del Tribunal Suprem, que amenaça amb una obvietat: les sentències fermes s'han de complir. I penso que la justícia és una dona i, en principi, no té nacionalitat. Ni llengua, tampoc. Ara bé, aquesta idea tradicional contrasta radicalment amb un fet: el TS -fortalesa tan inexpugnable com incontrovertible dins del Poder Judicial espanyol- és masculí i castellà. El TS és mascle, d'una banda, perquè des del 1812 fins el 2002 no va entrar-hi ni una sola dona. El 2002 va ser triada Milagros Calvo, pertanyent a l'associació conservadora de la Judicatura. Una tria que va ser controvertida, sobretot perquè alhora va implicar l'exclusió de dues altres magistrades que, tenint com a mínim els mateixos mèrits, eren inscrites a l'associació progressista. El TS és castellà, d'altra banda, perquè al llarg d'aquest 199 anys no ha estat President de l'Alt Tribunal cap català ni cap basc. Els magistrats catalans del TS, en aquesta línia, han estat de presència testimonial. Altrament, magistrats de Sòria, les Castelles noves i velles, inclosa La Rioja, andalusos, extremenys, etc. n'hi ha hagut una pila. El lector pot extreure'n les seves pròpies conclusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada