El càstig, segons Bach

Una obra no pas de les més conegudes de J. S. Bach es diu de "Wir Christenleut'", que vol dir, nosaltres els cristians. Què vol dir ser cristians? Si només ens poguéssim guiar per aquesta obra d'orgue ens faria l'efecte que el concepte de càstig -en la seva vessant dura, val a dir, luterana- defineix la vida laïca. Comença amb rapidesa i, contràriament al que ens pensaríem, accelera encara més, dellà el que ens aniria bé. Podem seguir fins que ens perdem: el pecat petit i venial al final esdevé, si en persistim, massa gran. Llavors ens condemna per sempre. 

La vida del cristià només depèn en una fracció insignificant de la nostra voluntat i les nostres accions. Primer de tot, perquè el curs mateix de la vida consisteix, al capdavall, a escapar-se'ns de les mans. En segon lloc, perquè la vida és la meitat d'una altra vida o, si més no, de res més: la mort tampoc no depèn de nosaltres. Fins aquí, fins i tot els anarquistes poden acceptar que el curs de la vida i la seva interrupció va força més enllà del que mai podríem controlar.

La vida del cristià és, però, l'ocasió. L'ocasió perquè duem a terme el bé. Aquí topem amb un dogma que, si no és fals, com a mínim és opinable: cal fer el bé. El cristià protestant sap que fer el bé no li assegura atènyer la gràcia i, tanmateix, fa el bé. El bé mereix ser complert malgrat no ens faci servei a nosaltres. Vet aquí la clau de volta dels valors cristians o, el que és el mateix, dels valors europeus. Però a l'horitzó sempre hi ha una foscor: el càstig. 

Resulta difícil no creure que el món està patint un càstig. Ben pot ser que sigui un càstig gratuït, sense causes que l'hagin desencadenat. Però també pot ser, com a alternativa, que el càstig s'expliqui per no haver fet el bé. Amb això, és clar, no intento fer ontologia mitjançant el moralisme: de cap manera. Dic que, així com un comportament pot ser vist com a conseqüència d'una altra actitud, també el mal pot ser provocat pel mal. Parlo dels daltabaixos borsàtils, posem per cas, que de manera òbvia venen ocasionats per l'especulació. 

S'ha sentit al llarg d'aquesta crisi financera que la nostra, a Catalunya i al món, és també una crisi moral (Duran i Lleida). Si de debò creiem que és una crisi de valors, llavors és irremeiable integrar el concepte de càstig als criteris per entendre la realitat social i humana. En altres mots, hi ha culpables. Quan hi ha culpables, el que direm tot seguit és evident: cal trobar-los, jutjar-los, engarjolar-los i, ras i curt, fer justícia. Fer justícia, com faria Bach, tal com sona el seu orgue.