Hi ha almenys dues maneres d'anar endavant: o nosaltres caminem i ens n'allunyem, mentre els altres es queden quiets, o ells s'allunyen de nosaltres, que som quiets. El PP va caminar força ahir. Altrament, ERC s'ha quedat quieta. L'Espanya del PP s'assembla cada vegada menys, d'aquesta manera, a la Catalunya d'avui dia que, sense fer res, veu com cada vegada serà més difícil ficar-se d'acord sobre qualsevol assumpte. Ens hem d'arribar, doncs, fins aquí: que Espanya estigui regida per les sinèrgies neofranquistes i que, mica en mica, Catalunya, que no podrà mai sentir-s'hi acollida, tocar el dos. És una forma d'acabar topant amb un mur: el de la contradicció. Al final, ben pot ser que sigui Espanya que se separi de la terra catalana i no a l'inrevés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada