La pena de mort als EUA i la mort de Bin Laden

Aequat omnes cinis

Sèneca

Primer: una mort inútil

L'operativitat d'Al-Qaida, després de la mort de Bin Laden, és exactament la mateixa. El dany radica a un nivell simbòlic. Quan un símbol gegantí cau i s'enfonsa - posem pel cas, al mar - les aigües del mar s'alzinen, trenquen els seus llindars i envaixen la terra seca i ferma. Destruir símbols no sol sortir a compte. Primer de tot, perquè els símbols -més encara si estan encastats dins d'un marc decididament religiós- mai no són destruïts. En segon lloc, perquè un símbol pren embranzida quan perd tot contacte amb la realitat. Quan parlo d'embranzida, vull dir la venjança promesa. 

Segon: una mort il·legal

Els Estats Units diuen que han fet justícia. Pel carrer fan festa grossa hissant banderes. En el fons dels nostres cors també creiem que no passa res si l'han assassinat. Avui dia existeix, però, el dret internacional públic. Provem a entendre-ho amb un exemple: Espanya enxampa els autors de l'11 de març del 2004. Els atrapa, però, a França. ¿Hem de suposar que, per justícia, pot entrar l'exèrcit espanyol a una casa en territori francès, sense tenir permís de la República, i tot d'una matar-los a tots? Posem-ho més fàcil: la policia els troba a Espanya i els mata a un hotel del territori estatal. És clar que no es pot assassinar, així, per justícia. 

Tercer: una estratègia contrària als interessos de la humanitat

Està clar que els EUA i Al-Qaida -antitètics especularment- no volien avenir-se a entendre's. Palesem-ho: els EUA tampoc no cercaven una avinentesa pacífica, no volien la pau. Com no s'entenen i són contraris, sols queda una possibilitat: matar-se. Qui abans mata, guanya. L'aplicació del capítol VIIè de la Carta de les Nacions Unides, obviament, no empara aquesta mena de guerra, que va començar amb Bush, Blair i Aznar essent una guerra d'agressió i, avui dia, amb Obama, segueix sent d'agressió. En tot cas, els EUA no tenien pas aquiescència del Paquistan per endinsar-se en el seu terrotiri, així, tot d'una, sense demanar permís, com qui entra a una colònia. Tampoc no tenien permís per entrar-hi, sense permís del Paqustan, del Consell de Seguretat de l'ONU. I, per tant, aquesta entrada fou il·legal i, en aquest cas, això vol dir contrària als interessos de la humanitat. 

Annexe: EUA, país feudal.

Sembla que els països monàrquics d'avui dia són els hereus dels antics reialmes: no és veritat. Els reis i prínceps europeus tenen el cognom dels antics tirans, però el poder ja no és seu. Les monarquies europees són impotents. El seu poder roman dividit entre els poders democràtics. Els EUA, no ho oblidem, van il·legalitzar el partit comunista - el comunisme era per definició una ideologia traïdora. Així, amb d'altres partits polítics. Obama és, pel seu poder davant del món, un emperador, que apareix en escena per pontificar que justice has been done! 

L'objectiu atàvic dels EUA es diu petroli. El preu de la benzila ha de quedar-se en els 70 cèntims de dolar, uns 60 d'euro. Sí, la meitat que aquí. Si el preu és massa alt, qui governa perd les eleccions i l'economia fa fallida. Per això, abans una dictadura com la Xina ha respectat els compromisos internacionals en matèria climàtica. En aquest sentit, els EUA creuen que el cel del món és sols seu i que poden anihilar-lo.  

Són el segon país del món -després d'Iran- que més execucions duu a terme. La pena de mort! Han estat executades persones que tenen des de 22 anys -Scott Carpentier el 1997- fins de 77 -John Nixon el 2005- així com persones mentalment discapacitades -Mario Marquez i Terry Washington, respectivament el 1995 i 1997- així com persones que, en el moment de cometre els crims, eren menors d'edat -com Joseph Cannon i Robert Anthony, ambdós el 1998. També han estat executades persones a càmeres de gas -com ara Walter LaGrand el 1999, endemés d'altres deu persones. Això no són excepcions: fan part de la regla general. Avui dia, encara. El darrer executat va ser el 14 del mes passat. Es deia Clarence Carter i mai no podrà , és clar, demanar una revisió de sentència en cas que es coneguin fets nous que demostrin la seva innocència.

Les dades d'execucions són des del 1977 fins els nostres dies, tals:

• 22, vet aquí el nombre de persones que van ser executades amb pena capital per crims que van cometre quan eren menors d'edat. Per cert, 3 dels 22 - James Roach, Dalton Prejean i Johnny Garret - eren discapacitats mentals.
• 36, aquest és el número de persones, incloses les tres anteriors, que van ser executades tot i tenir evidències de la seva discapacitat mental. 
• 29, estrangers condemnats a mort.

Quan funciona la pena de mort? Quan la presó no coarta prou. Però què ha de passar perquè la presó no pugui coibir prou? Que la vida fora de la presó, per a moltíssima gent, no sigui gaire millor que dins de la presó. Aquesta és l'única justificació il·lustrada de la pena de mort i, encara avui, n'és l'única. Resultava ridícul que els EUA provessin a impedir una execució a l'Iran quan l'Estat federat de Texas té una ratio ben semblant. Ser jutje als Estats Units és, diguem-ne, una professió com la de metge, en què jugues amb la vida d'altri. 

Certament, si el preu de la benzina no estigués tan subvencionat (és clar, també per guerres d'agressió), seria possible una Sanitat pública i, si fos infreqüent, com no ho és, això de morir a casa de malaties curables, aleshores ben pot ser que no calgués la pena de mort per dissuadir dels crims. Però els Estats Units d'Amèrica, país que simbòlicament és més fort arran de l'assassinat del seu enemic, són un país feudal.