Fòbia

Qualsevol fòbia és pessimisme. Davant d'una certa realitat -que coneixem i entenem- se'ns desvetllen uns estímuls -que descriuen el pitjor escenari present i successiu, fins i tot contra el que coneixem i entenem. En altres parauels, ens imaginem contra la nostra voluntat o, en tot cas, per causes alienes a aquesta, que s'esdevindrà el pitjor que podria arribar a passar. S'estableix així una relació clara entre (a) una realitat, de la qual, tot i ser-ne conscients plenament, ja no controlem ni creiem poder controlar, (b) una por, creada íntegrament, o gairebé, per nosaltres mateixos, que tampoc no controlem. Un descontrol, en fi, doble: gnoseològic i emocional. El pessimisme pressuposa, dins d'aquest binomi, que la por, per ser interna (on és el "jo") vencerà la realitat. D'aquesta manera s'arriba a la conclusió que els pessimistes no realistes -que en són, em fa l'efecte, la majoria dels pessimistes- són persones que, independentment que tinguin coneixement exacte de la realitat concreta o no pas, sobretot tenem molta por. Una por insuperable i greu. Una por que trastoca el món sencer.