És com aquella pregunta que no vam poder fer a l'amor jovenívol. Se'ns queda dins, es cova i ens gangrena. Així és la pregunta que mai no es farà del referèndum grec.
Probablement -ara no hi ha més remei que especular- hi hauria d'haver hagut dues opcions. Són les següents: (a) Euro, Europa, acatament dels plans de rescat, compliment responsable de les condicions estipulades o (b) Dracma, Grècia sobirana de tota la seva crisi, plans propis. Les conseqüències són clares, respectivament: (a) austeritat radical i uns anys llançats a la brossa o (b) receptes màgiques i una crisi sense uns llindars extrínsecs. Encara no s'ha demostrat, però, que no hi hagi mags.
Només hi ha dues opcions, per lògica. Els grecs, més enllà de les incoherències que com a multiplicitat copsa tot poble, no poden tenir expectatives racionals d'exigir crèdit d'Europa sense assumir responsabilitat amb el deute que, alhora, incrementa. Així mateix, no té ni cap ni peus esperar romandre a Europa i dins de l'euro sense cumplir amb els "mínims europeus" marcats, en economia, per les potències econòmiques més fortes. Pot ploure molt i donar moltes voltes el globus terraqui, però qualsevol préstec anirà sempre lligat a un cert grau de confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada