Crec necessari posar en entredit l'article "El somni d'una nit d'estiu" signat ahir per J. R. Resina (ARA, 29.11.2011). L'autor hi exposa la seva concepció de la història de tarannà fatalista, d'una banda, i les darreres eleccions generals, de l'altra, per arribar-se a la conclusió segons la qual un Estat català té una rellevància merament onírica i prou. Ordeno talment la meva crítica: (a) les opinions no han de tenir com argument altres opinions, perquè en tal cas s'escriu literatura disfressada de ciència política, (b) confondre història i democràcia implica, en darrer terme, caure en la simplificació que el futur dels Estats radica en les urnes, la qual cosa és, ras i curt, fals, (c) afirmar que, arran del resultat d'uns comicis concrets, un poble com el català està condemnat a haver-se de conformar, és equivalent a pontificar que una persona, com una societat, no pot canviar de parer sobre afers importants, (d) no s'ha d'oblidar, a l'hora de dir que Euskal Herria sí serà independent, que a Àlava i a Navarra ha guanyat clarament el Partit Popular, la qual cosa no ha passat a terra catalana, (e) dir que les consultes populars, com ara les de Barcelona, són estètica, significa no tenir present, per exemple, que el 10A del Cap i casal va rebre, amb escreix, molts més vots que la realitat institucional de l'actual alcalde Trias. Tot comptant, professor Resina, us prego que reviseu part de la vostra manera de veure el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada