Quin record servem de la Revolució Francesa? Probablement, en la visió escolana de la història, ens limitem a admetre que va ser bona, almenys en comparació a d'altres revolucions posteriors. Ara bé, en aquesta Revolució s'instituí, a través de guerres internes, externes i una nova política l'ordre econòmic liberal i petitcapitalista per a Europa, alhora que reconeixia per primera vegada Drets de tots els ciutadans, entre els quals un Codi Civil. Així fou la França del començament del segle XIX que, malgrat patir batzegades de tota mena, resistí fins avui en aquells ideals.
La Transició democràtica espanyola ha estat lloada per ser pacífica i reeixida. Opino personalment, tanmateix, que no va ser ni una cosa ni l'altra. En tot cas, aquella Transició recorda la Revolució Gloriosa del 1868, gloriosa en tant que no va vessar-se sang, la qual cosa també és fals.
Espanya no va assumir els valors de la revolució francesa fins que els ministres tecnòcrates de l'Opus Dei del Franco van cedir davant del liberalisme mundial regnant. El van deixar passar. Per això, econòmicament, jurídicament, socialment, fa l'efecte que, en diversíssims aspectes, ara no sabem ben bé com ens ho farem amb el curs de les coses al món.
L'Estat espanyol, passa a viure en una nova posició davant d'Europa: hem deixat de ser receptors nets per ser-ne de contribuents. Durant anys s'ha pogut votar al Consell i Comissió que s'augmentessin els ajuts, per a totes les coses i en tot moment, perquè en rebíem. Ara volem que augmentin, perquè calen més que abans, però volem que alhora no impliqui contribució. El discurs de sempre -i potser l'única ideologia bona del liberalisme- és que responsabilitat de rebre allò bo inclou i implica la responsabilitat de tornar-lo.
II.
El rais Mursi intenta en els darrers dies institucionalitzar la Revolució egípcia. I, tanmateix, Mursi és comparat, arran de la provació del polèmic Decret, als faraons i a Mubàrak. Crec que és una injustícia i em remeto a la història: una de les primeres actuacions dels artífexs de la Revolució Francesa va ser sostraure del control jurisdiccional aquelles qüestions purament polítiques sobre les quals la llei -en aquell cas, la de l'Antic Règim- no hi havia de tenir res a apel·lar. El Poder Judicial egipci ara té menys poder: no pot fer, precisament, la contrarevolució, com ha estat fent, dictant absolucions sobre tots els militars i policies de Mubàrak, dissolent comissions democràticament constituïdes per constradiccions amb procedimentalismes prerevolucionaris. França va crear un contrapoder que és el que avui coneixem com l'Administració Pública, en tant que és l'Executiu al marge d'autoritats judicials.
Durant massa temps Egipte ha estat segrestat per militars i jutges -ben bé com Catalunya avui pel TC- i ara és hora que, almenys fins el 15 de desembre -que és quan es votarà la Carga Magna egípcia-, Mursi ostenti un gran poder, que no pot ser qualificat com d'absolut, atès que serà provisional.
III.
Hem sabut la setmana passada que seran els accionistes de Bankia, CatalunyaBanc i Novagalicia que hauran d'assumir les pèrdues de llur inversió. Crec que cal comentar almenys tres aspectes d'aquesta notícia.
Primer: tot i admetre que el preu de les accions de les susdites entitats ha devallat molt, fins ara -portem cinc anys de crisi- no han estat els accionistes, inversors i especuladors que han fet front a l'error i risc de la seva inversió, sinó l'Estat -els contribuents- que va introduir liquiditat en forma de préstec als seus balanços fallits. Aquest va ser l'ajut directe.
Segon: l'ajut del rescat bancari va deixar de ser considerat, però, com un préstec, per passa a ser una compra, una nacionalització. El Banc de València nacionalitzat l'endemà de la victòria de Rajoy ha estat ara venut a CaixaBank a canvi que aquesta última rebés 4.500 milions, menys 1 euro, que era el preu. Quan tornarà aquest Banc el capital prestat? Mai. Aquest ajut és indirecte.
Tercer: com ara l'Estat és propietari, no ja prestador, dels citats bancs nacionalitzats, és alhora el seu principal accionista. Quan De Guindos diu que els inversors i especuladors perdran el 100% del seu capital a CatalunyaBanc i prop del 70% a Bankia, admet que l'Estat -els contribuents- no només no reclamarà el préstec donat, sinó que el condona íntegrament. Aquest ajut també és indirecte. I quantiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada