dijous, 22 de desembre del 2011

Vicenç Navarro versus David Brooks

L'article a l'Ara (22.12.2011) del Dr. Navarro critica la hermenèutica neoliberal sobre l'Europa dels nostre dies. Un concepte en crisi -com precisament l'és Europa- és molt susceptible de ser malinterpretat, capgirat, malès abans d'hora. Els enemics d'Europa, no ho oblidem, són sobretot els no europeus, aquells que, diguem-ne, han de pagar els drets aduaners per entrar-hi amb els seus productes. Aquest són, com ens mostra de biaix l'article, els nord-americans de dretes. Això és, no Krugman, ans Brooks. El darrer, fa pocs dies, va escriure al The New York Times, fent-ne  una lectura d'acord amb les últimes conseqüències, que a la Unió Europea hi ha, d'una banda, banquers alemanys i francesos amb bones intencions que donen diners i, d'altra banda, països amb Administracions públiques sobredimensionades que els reben. La Unió no rutlla, al capdavall, per això: perquè aquells que reben diners no els tornen i, doncs, s'acaba el negoci dels creditors.

El Dr. Navarro ofereix una dada: "la despesa pública per habitant és, a Espanya, la més baixa de la UE-15 [...] i pel que fa el percentatge de població que són funcionaris, és només un 9% (I), un dels més baixos de la UE". Precisament, la mitjana europea és del 15% i a Suècia el percentatge s'enfila fins el 25%. Per tant, delega Navarro un escreix de responsabilitat als particulars i als seus deutes privats.

En aquest escenari, apareix Rajoy amb l'austeritat dels pressupostos de l'Estat. No oblidem mai, en aquest punt, que l'única partida útil dels pressupostos de l'Estat central són les pensions, així com les prestacions per desocupació. Per la resta, interessos de deute públic, defensa i altres diverses parafarnàlies. I Rajoy diu al seu discurs que la sola partida que pujarà (tret de la dels interessos, que es dóna per suposat) és la de les pensions, a fi d'augmentar el poder adquisitiu dels pensionistes. Sembla que anem a la deriva: Rajoy pensa el mateix que Brooks.   

(I) Cal anar amb compte: 9,6% és a Catalunya, mentre 15,8% a Espanya. En tot cas, per sota de la mitjana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada