La corrupció gairebé mai no és un acte solitari i unilateral, sinó que acostuma a dependre d'una xarxa plena d'interfícies entre organismes públics i privats. La connexió clau, crec, és la que vincula el polític-ben-ubicat respecte el seu partit polític a través de la persona que fa les llistes.
D'una banda, qui fa les llistes no és lliure, sinó que respon a criteris de qui financia, ajuda i lobbitza el partit polític. Bancs, com s'ha dit sovint, però també altres corporacions gremials. D'altra banda, qui és posat a les llistes tampoc no és lliure, ans hi és col·locat per raó dels mateixos criteris, als quals ha de retre comptes. Els ciutadans voten llistes tancades, que no controlen, i doncs els és negat el control del més important en democràtica, que n'és l'essència: la democràcia interna dels partits polítics.
Aquesta interfície de llistes tancades quedaria posada a la creu amb llistes obertes. El recolzament ciutadà és garantit (més que pel pacte fiscal, em fa l'efecte). Ara que fem una Llei Electoral de Catalunya (ja era hora!), vulnerem la Llei Orgànica de Règim Electoral General, malgrat ens la declarin inconstitucional. El problema és, però, com uns polítics de llistes tancades aproven una llei de llistes obertes. Potser serà inviable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada