A Barcelona hi ha avui dia 2.000 sense sostre i 700 persones que dormen al carrer. No té pas sentit estipular que són pocs respecte tots els residents barcelonins. Un d'ells, a l'Entrelínies de TV3, deia que "n'hi ha prou amb 15 dies per embogir al carrer". Un altre, fa molt de temps, em va dir al Raval: "és fàcil entrar al carrer; sortir-ne, però, és impossible". Entre l'entrada i la negació de la sortida hi ha la follia i anàlogs. Quan dic follia, parlo també dels obstacle que hom es troba absurdament al mig de camí a una societat com la nostra.
Aquestes gents reflecteixen realitats heterogènies: drames laborals, tragèdies familiars, incapacitat d'integració, formes de depressió, etcètera. Parlen fins i tot unes variants lingüístiques substancialment diferents, tan si es castellà -com sembla que és majoritari- com català -amb manifestacions rares i arcaitzants. La dificultat de xifrar aital heterogeneïtat és un mal per a l'efectivitat de qualsevol ajut. Cal comprendre més la condició humana per veure què és de debò necessari per a aquestes persones. Caldrà gosar, per saber-ne més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada